Tarda a la platja de La Fosca; calma després del temporal.
Mercuri. Semblar (o ésser) un argent viu. No estar quiet, bellugar-se contínuament. A les mans del dibuixant, la ploma o el llapis es mouen veloçment per tal de donar forma a les sensacions percebudes: la lleugeresa; la frescor; la brevetat; la síntesi; la immediatesa... són camins per a captar l'essència d'allò dibuixat. Com diu el poeta Ives Bonnefoy: "En la paraula, la poesia; i sota el llapis, el dibuix."
dijous, 31 de juliol del 2014
dilluns, 28 de juliol del 2014
Piscina a Vilopriu
Les dues del migdia i cau un sol que estella les pedres. Enmig del bosc reescalfat, la piscina municipal de Vilopriu emergeix com un miratge. Siluetes inmòbils a l'ombra escolten el cant esquerdat de les cigales repetint una i altra vegada la salmòdia de l'estiu.
dijous, 24 de juliol del 2014
Una volta a la muralla (I). Carrer dels Valls
Assegut en el banc públic que hi ha al davant de ca la Irene Tulla, començo una sèrie d' sketches al voltant del centre històric de la vila. Aquesta és una aquarel·la del carrer dels Valls, façana de sol, amb la gestoria Asemges en primer terme.
Etiquetes de comentaris:
Aquarel·la,
Pilot negre,
retoladors
dimarts, 22 de juliol del 2014
Racó del taller
divendres, 11 de juliol del 2014
La Casa Masó.
Etiquetes de comentaris:
Correction pen,
Ploma Lamy,
retoladors 04
dilluns, 7 de juliol del 2014
El Mercat
Matí de diumenge. Dia de mercat a Palafrugell. Formigueig constant de persones que van amunt i avall. En mig de tot aquest garbuix, un punt de trobada: l'encreuament del carrer Pi i Margall amb el carrer dels Valls. Pel que vol fer-la petar; pel que espera; pel que vol descansar una estona... o, senzillament, per a fer el badoc mirant la gent com passa. El mercat te moltes cares i, per tant, molts llocs inspiradors per a fer un sketching. Hi tornaré.
Etiquetes de comentaris:
Aquarel·la,
Ploma Lamy,
ploma Pentel GFKP,
retoladors 04
dimecres, 2 de juliol del 2014
Pujada de Sant Domènec. Girona
Cerco la perspectiva... No puc recular més. M'assec al llindar de la porta del cafè "Le Bistrot" i desplego les eines. La pujada de Sant Domènec és un repte majúscul, gairebé un examen de grau. L'encreuament de diagonals compositives resulta una constant i, per a sortir-ne indemne, no em resta cap més altre remei que obrir el dibuix com qui obre un gran mol·lusc. Finalment, sotmesa per aquest crescendo wagnerià, l'aquarel·la esclata nerviosa tot baixant les escales damunt del paper.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)